Acompanyament terapèutic:
gestalt, corporal i somàtica del trauma.
Revel
. del llatí, "revelare"
.. que significa "descobrir" o "treure el vel"
... es relaciona amb l'acció de fer visible,
.... de fer evident alguna cosa que estava oculta.
Sobre Revel
Revel és un projecte que neix -com l'acte de treure el vel- amb el desig d'estendre un pont entre dos mons que ressonen en mi: l'antropologia i la teràpia.
Des de sempre, he sentit una fascinació per les formes en què els éssers humans donen sentit a la seva existència : creences, rituals, anhels, vincles i cerques. L'antropologia ofereix un llenguatge per observar el món amb sensibilitat i curiositat; la teràpia, un espai compartit i experiencial per acompanyar els processos personals.
Ambdues disciplines –encara que diferents en la seva forma– comparteixen una mateixa arrel: l'interès per l'ésser humà en la seva complexitat. Des d'aquesta intersecció neix, amb molt d'afecte, aquest projecte, com un espai on el coneixement i l'experiència s'entrellacen.
El meu propòsit és que aquest sigui un espai per compartir , i tant de bo pugui ressonar en tu com ressona en mi. Si és així, quin nutritiu poder fer aquest camí en companyia!
Sobre mi
A partir de preguntar-me sobre el meu ikigai, font de valor o raó de ser, puc dir que el meu camí està l'estudi i la vivència d'allò humà, tant en allò personal com en allò relacional. Aquesta inquietud m'ha portat a formar-me en diferents àrees, i ha estat unint els punts que em susciten curiositat, que m'adono que el meu projecte de vida té sentit en la mesura que allò personal i professional van de la mà.
Pel que fa al meu recorregut, destaco la meva formació i interès per l'antropologia social i cultural, allò terapèutic des de l'abordatge de la salut i l'educació. A això se li suma la meva passió per viatjar , que ha estat una altra via d'aprenentatge, obertura i connexió. M'atreu el tracte amb les persones, que em permet conèixer altres realitats i aprendre'n.
Gaudeixo quan els marcs teòrics s'entrellacen i prenen sentit a través de l' experiència, i la vivència mostra el seu potencial transformador .
A través de l'antropologia i la teràpia
“L'antropologia i la teràpia convergeixen en l'exploració de la complexitat humana, desvetllant les múltiples capes de la nostra experiència cultural, social i personal”
La relació entre l'antropologia i la teràpia representa una intersecció entre dues disciplines que, tot i tenir origens diversos, comparteixen un interès profund per comprendre la complexitat de l'experiència humana incloent l'observació i el qüestionamient del comportament i la transformació dels individus i de les societats.
En un diàleg interdisciplinari trobem que mentre l'antropologia aporta una mirada contextual i cultural, la teràpia ofereix eines pràctiques per acompanyar processos de canvi i transformació personal. Aquesta combinació és especialment valuosa en contextos multiculturals, on certs models terapèutics, si no s'adapten culturalment, poden resultar limitats. En algunes cultures, per exemple, les pràctiques terapèutiques no es presenten com a "psicoteràpia", sinó com a ritus de sanació, formes de medicina tradicional o expressions espirituals col·lectives. Llegides des de l'antropologia, aquestes pràctiques revelen sabers i recursos que podrien integrar-se de manera respectuosa en certs enfocaments terapèutics per enriquir-los.
Encara que històricament la teràpia s'ha centrat en el treball individual, actualment es reconeix cada cop més la influència dels factors socials, culturals i ambientals en la salut, cosa que impulsa cap a enfocaments més holístics i contextuals. Per exemple, la mirada antropològica abraçaria que el patiment no sempre respondria a causes individuals, sinó que pot estar vinculat a desigualtats estructurals, estigmes socials o processos històrics. Aquesta perspectiva evitaria caure en interpretacions reduccionistes i afavoriria una pràctica més empàtica i culturalment sensible.La possibilitat d'anar cap a una pràctica més humana i integral passaria per reconèixer i recolzar la interrelació entre allò individual-col·lectiu, allò emocional-mental-instintiu-transpersonal, i allò social-cultural, per a un acompanyament més respectuós i transformador.posio más respetuoso y transformador.
L' antropologia s'ocupa de l'estudi de les cultures, estructures socials i sistemes simbòlics que modelen les pràctiques comunitàries i les identitats. El seu camp inclou tant l'anàlisi de grups, comunitats i pobles, com l'exploració de les creences, els valors i els rituals que configuren les creences i els comportaments.
L'antropologia té una perspectiva holística que reconeix la diversitat de l'experiència humana on els factors històrics, culturals, econòmics i socials són fonamentals per comprendre el present de qualsevol individu o col·lectiu.
A través de l'anàlisi de creences, discursos i pràctiques, l'antropologia revela com l'entorn social i cultural influeix en cada cosmovisió –entesa com el conjunt de creences, valors i percepcions que una persona o comunitat té sobre la realitat i que en definiria la percepció i la comprensió del món–.
La teràpia inclou un ampli espectre d'enfocaments per a l'abordatge dels processos psicològics, emocionals, corporals, espirituals i interpersonals de l'ésser humà, per tal de promoure estats més saludables .
A través dels diferents corrents, es persegueix fomentar el benestar integral de l'individu, fomentar un estat de més equilibri, autenticitat, benestar emocional i salut mental enfortint els recursos interns de la persona.
Cadascuna de les orientacions terapèutiques ofereix eines i metodologies específiques, dissenyades per facilitar que les persones prenguin més consciència de si mateixes, comprenguin i gestionin les seves emocions, identifiquin i transformin patrons de pensament limitants, enforteixin els seus vincles interpersonals i reconnectin amb la saviesa del seu cos com a possibilitat per conrear una vida.
Explorar la cruïlla entre dues àrees de coneixement requereix alguna cosa més que comprendre-les per separat. Implica qüestionar els seus fonaments , cercar friccions i ressonàncies -punts de tensió i connexió-, a fi d'estimular la reflexió i el pensament crític i la reflexió profunda.
- Què comparteixen en la seva forma de generar coneixement ? Quin lloc té l'observació, l'escolta i allò simbòlic?
- Com es valida el coneixement a cada àrea? Què compta com a evidència a cada camp?
- Poden confrontar-se i desafiar-se entre si?
- Quin paper juguen els biaixos ? Quins buits o límits poden compensar o complementar entre si?
- Com pot una disciplina enriquir o inspirar l'altra?
- Com canvia la nostra percepció de la “veritat” segons l'àrea des de la qual es miri?
- Quin rol juga el llenguatge en relació amb el coneixement? Fins a quin punt la idea o la vivència pot ser traduïda ?
- Existirien enfocaments universals o tot coneixement està ancorat a un marc cultural que el conté?
Acompanyament terapèutic
Aquí trobaràs un acompanyament càlid i conscient per connectar amb el teu potencial de salut.
A través de l'enfocament terapèutic que integra eines de la gestalt, la teràpia corporal,
l'escolta somàtica sensible al trauma i la mirada antropològica,
t'acompanyo a reconèixer patrons, resignificar vivències i enfortir els recursos interns.
Contacte
Si vols posar-te en contacte amb mi, pots fer-ho aquí:
